A
continuació veurem les construccions i estructures més
característiques des del paleolític fins a l'actualitat.
Els
primers grups humans del paleolític eren nòmades, inclús en el
neolític també eren semisedentaris, per la qual cosa vivien en
coves o refugis.
La
primera arquitectura monumental coneguda són els anomenats megàlits
o menhirs.
Els
següents megàlits van aparèixer els dòlmens. Dos o més pedres
sobre les quals es col·locava una altra.
Posteriorment, els
talayots. Eren torres defensives per a vigilància
Ja
en l'arquitectura mesopotàmica es construïen temples com a lloc de
veneració, rés, activitats administratives i mercantils, els
materials més utilitzats eren l'argila i la rajola,
En aquesta
mateixa època ja va aparèixer l'arc i la volta que va ser
transcendental per al desenrotllament de l'arquitectura, serien els
més utilitzats en cases nobles, mentre que les cases pobres eren
allindades.
Arquitectura
Egípcia es caracteritza pel desig dels faraons de construir obres
eternes i passar a la posteritat. És la raó per la qual van
utilitzar pedra per a alçar els edificis més significatius, encara
que coneixien la volta i l'arc, no ho van utilitzar. La columna és
l'element sustentador bàsic del temple egipci. Els temples de
l'antic Egipte solien tindre una avinguda d'esfinxs de pedra que
conduïa a l'entrada dels mateixos.
Els
edificis grecs es feien a una escala més humana empraven els carreus
de pedra i les formes allindades, no utilitzaven l'arc. El temple
grec era quadrat o rectangular. Van desenrotllar tres ordes
arquitectònics, el dòric, jònic i corinti.
L'Arquitectura Romana es caracteritza per la solidesa i la monumentalitat i els seus
elements distintius són l'arc de mig punt i el seu desenrotllament,
la volta de canó.
L'Arquitectura
bizantina es desenrotlla des del segle VI d.C. fins a 1453. Es valora
més és interior dels edificis que l'exterior; per aquesta raó els
decoren profusament amb mosaics. El més característic de
l'arquitectura bizantina és l'ús de la cúpula que és la coberta
que sorgix de la projecció imaginària d'un arc que seguix un
moviment de rotació sobre ell mateix. Per a entendre'ns millor,
mitja esfera.
Arquitectura Islàmica, els musulmans van
fundar poques ciutats, es van assentar en les ja existents, però les
van marcar amb la seua empremta construint mesquites i potenciant el
centre comercial o soc. La mesquita és l'edifici musulmà de culte.
Arquitectura Gòtica. La característica més destacada
de l'arquitectura gòtica és la seua verticalitat i lleugeresa. Els
seus elements distintius són l'arc apuntat (o ogival) i la volta de
creueria.
El Barroc. En el temple barroc es mantenen les
plantes basilicals, però predominen les centrals, cada vegada més
complexes: plantes circulars, el·líptiques, octogonals i de creu
grega.
Arquitectura
Neoclàssica. El neoclassicisme es desenrotlla a partir de mitjan del
segle XVIII i dura fins a principis del XIX. És un estil molt
vinculat a la filosofia de les Llums i al desenrotllament de
l'arqueologia. Podem veure el Museu del Prado a
Madrid.
L'Arquitectura de l'Hierro i els nous materials. A
finals del segle XVIII s'utilitza en algunes construccions el ferro
colat, que s'obté per fusió. L'obra més coneguda de la
construcció mecànica d'acer va ser la Torre Eiffel.
El
Modernisme. Representa la transició de l'arquitectura huitcentista a
l'arquitectura del S. XX. La seua denominació implica la idea
d'innovació, novetat i projecció de futur.
I
després... L'Arquitectura actual.
