Com ja hem vist, la missió que ha de complir qualsevol estructura és la de suportar les càrregues a què està sotmesa, sense trencar-se, bolcar-se ni deformar-se en excés.
Les estructures entramades són les que s'utilitzen en els nostres edificis de avui dia. Estan constituïdes per barres de formigó i acer unides de forma rígida, és a dir, sense permetre desplaçaments en les seues unions.
El material que s'empra normalment és formigó, que és una mescla de ciment, arena, grava i aigua, és molt resistent a l'esforç de compressió però molt menys a l'esforç de tracció. Perquè el formigó siga resistent a tot tipus d'esforços, s'arma amb acer per a formar el que s’anomena formigó armat.
La fotografía mostra com el formigó es deforma per no poder suportar els esforços de flexió.
Aquesta il·lustració representaria l'esforç de flexió al que es sotmés la biga de la anterior fotografia.
En aquesta fotografia podem ver el acer que hi ha dins una biga formant el formigó armat.
Els elements principals d'una estructura entramada, encarregats de donar-li la suficient resistència, rigidesa i estabilitat, són:
Fonamentació: El pes total de l'estructura no descansa directament sobre el terreny que veiem,si no que s'encasta en ell. La fonamentació s'empra perquè els pilars de l'estructura no es claven en el terreny i s'afone en ell. Funciona com les sabates de l'edifici.
La fonamentació suporta i repartix en el sòl tot el pes de l'estructura, impedint que esta patisca moviments importants. Els fonaments proporcionen una superfície a què s'ancoren tots els altres elements de l'estructura dels edificis. La dita fonamentació dependrà del tipus de terreny sobre el qual s'assenta l'estructura, així com del pes i del tipus d'obra.
La fonamentació pot estar formada per sabates que s'unixen entre si per mitjà de bigues soterrades formant en conjunt un bloc rígid, una sabata és un cub de formigó sobre la qual descansa un pilar. Les fonamentacions per sabates s'utilitzen quan el terreny és resistent (capaç de suportar pesos elevats) i s'encasten en el terreny a poca profunditat, per això es anomenen fonamentacions superficials.
La fonamentació per pilons és un tipus de fonamentació més profunda, s'usa per a transmetre les càrregues de l'estructura a través de sòls poc ferms o terrenys blans fins a estrats més profunds i resistents, o per a repartir les càrregues i, així, suportar l'estructura amb seguretat. Un pilon és un element estructural allargat, normalment de formigó armat i secció circular, incrustat en el terreny per a transmetre les càrregues d'un edifici.
Des de la fonamentació arranquen verticalment els pilars, que són elements constructius la funció dels quals és la de suportar el pes d'altres parts de l'estructura i transmetre-la a la fonamentació. Els pilars, tenen secció poligonal (quadrada, rectangular…). Els pilars estan sotmesos a esforços de compressió.
Pilars
Les bigues són elements horitzontals d'una estructura que es recolzen sobre pilars repartint el pes del forjat cap als pilars. En les bigues els principals esforços es donen en la seua part central i són de flexió.
El forjat és un element horitzontal (o inclinat, en cobertes), que forma part de l'estructura horitzontal de les diferents plantes d'un edifici. La seua funció és transmetre les càrregues verticals i horitzontals cap a altres elements estructurals (bigues, pilars...) que, al seu torn, les transmetran cap al sòl.
És el sòl i el sostre dels edificis, encara que només vegem en el sòl el paviment de taulells, parquet, etc, davall elles hi ha una estructura anomenada forjat que està formada per formigó i acer farcit de formigó.
