HISTÒRIA DE LES ESTRUCTURES

A continuació veurem les construccions i estructures més característiques des del paleolític fins a l'actualitat.

Els primers grups humans del paleolític eren nòmades, inclús en el neolític també eren semisedentaris, per la qual cosa vivien en coves o refugis.

La primera arquitectura monumental coneguda són els anomenats megàlits o menhirs.

Els següents megàlits van aparèixer els dòlmens. Dos o més pedres sobre les quals es col·locava una altra.

Posteriorment, els talayots. Eren torres defensives per a vigilància

Ja en l'arquitectura mesopotàmica es construïen temples com a lloc de veneració, rés, activitats administratives i mercantils, els materials més utilitzats eren l'argila i la rajola,
En aquesta mateixa època ja va aparèixer l'arc i la volta que va ser transcendental per al desenrotllament de l'arquitectura, serien els més utilitzats en cases nobles, mentre que les cases pobres eren allindades.

Arquitectura Egípcia es caracteritza pel desig dels faraons de construir obres eternes i passar a la posteritat. És la raó per la qual van utilitzar pedra per a alçar els edificis més significatius, encara que coneixien la volta i l'arc, no ho van utilitzar. La columna és l'element sustentador bàsic del temple egipci. Els temples de l'antic Egipte solien tindre una avinguda d'esfinxs de pedra que conduïa a l'entrada dels mateixos.

Els edificis grecs es feien a una escala més humana empraven els carreus de pedra i les formes allindades, no utilitzaven l'arc. El temple grec era quadrat o rectangular. Van desenrotllar tres ordes arquitectònics, el dòric, jònic i corinti.

L'Arquitectura Romana es caracteritza per la solidesa i la monumentalitat i els seus elements distintius són l'arc de mig punt i el seu desenrotllament, la volta de canó.

L'Arquitectura bizantina es desenrotlla des del segle VI d.C. fins a 1453. Es valora més és interior dels edificis que l'exterior; per aquesta raó els decoren profusament amb mosaics. El més característic de l'arquitectura bizantina és l'ús de la cúpula que és la coberta que sorgix de la projecció imaginària d'un arc que seguix un moviment de rotació sobre ell mateix. Per a entendre'ns millor, mitja esfera. 

Arquitectura Islàmica, els musulmans van fundar poques ciutats, es van assentar en les ja existents, però les van marcar amb la seua empremta construint mesquites i potenciant el centre comercial o soc. La mesquita és l'edifici musulmà de culte.

Arquitectura Gòtica. La característica més destacada de l'arquitectura gòtica és la seua verticalitat i lleugeresa. Els seus elements distintius són l'arc apuntat (o ogival) i la volta de creueria.

El Barroc. En el temple barroc es mantenen les plantes basilicals, però predominen les centrals, cada vegada més complexes: plantes circulars, el·líptiques, octogonals i de creu grega.

Arquitectura Neoclàssica. El neoclassicisme es desenrotlla a partir de mitjan del segle XVIII i dura fins a principis del XIX. És un estil molt vinculat a la filosofia de les Llums i al desenrotllament de l'arqueologia. Podem veure el Museu del Prado a Madrid.
L'Arquitectura de l'Hierro i els nous materials. A finals del segle XVIII s'utilitza en algunes construccions el ferro colat, que s'obté per fusió. L'obra més coneguda de la construcció mecànica d'acer va ser la Torre Eiffel.

El Modernisme. Representa la transició de l'arquitectura huitcentista a l'arquitectura del S. XX. La seua denominació implica la idea d'innovació, novetat i projecció de futur.

I després... L'Arquitectura actual.

Imatges: www.pixabay.es